Poemúsica
MÈTRICA I VERSIFICACIÓ
1. Mira la pàgina web http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm. Llig el títol les paraules destacades. De què creus que ens informa?
De la mètrica dels versos.
2. Busca la informació que necessites per respondre aquestes preguntes. No copies. Llig, entén i explica-les amb les teues paraules.
a) Què és un vers?
Frase que es troba a un poema i es troba determinada pel nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc.
b) Els versos poden ser de dues classes: d'art menor i art major.
c) Com es conten les síl·labes dels versos?
Es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, tenint en compte els hiats, sinalefes i elisions.
d) Busca què és un hiat, una sinalefa i una elisió i explica la relació d’aquests fenòmens amb el recompte de les síl·labes dels versos.
Hiat: es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles.
Sinalefa: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
Elisió: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Hi ha que tenir en compte aquests fenómens de contacte fonètics entre mots a l'hora de comptar les síl·labes dels versos.
e) Què és una estrofa?
Organització rítmica de diferents versos.
f) Anota ací com es diuen les següents estrofes o quants versos tenen:
- Amb 2 versos: apariat
- Amb 3 versos: tercet
- Amb 4 versos: quartet
- Amb 14 versos: sonet
- Indeter: romanç
- Indeter : vers lliure
g) En què consisteix la rima?
En repetir els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.
h) Explica què és la rima assonant i la consonant.
Consonant: Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. Dóna la impressió de ser una rima més rica, sobretot en els versos llargs. En els curts, pot arribar a cansar una mica, o sigui que convé no usar-la.
Assonant: Quan es repeteixen només les vocals. Remarquem que la rima té a veure amb els sons, no amb les lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen, encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè totes dues corresponen al so de la vocal neutra.
i) Ara comenta la diferència entre les rimes femenines i masculines.
Femenines: Plana o paroxítona (i, per extensió, vers femení). Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana.
Masculines: Aguda o oxítona (i, per extensió, vers masculí). Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan las masculines s´enllacen amb les femenines corresponents són maridades.
j) Pel que fa a la rima, com són els versos lliures?
No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima assonant distribuïda irregularment.
MÈTRICA
Mesura els versos i digues el nom segons el nombre de síl·labes:
Versos octosíl·labs:
Una nit de lluna plena (8)
tramuntàrem la carena (8)
lentament, sense dir res. (7+1=8)
Si la lluna feia el ple (7+1=8)
també el feu la nostra pena. (8)
Corrandes de l’exili (fragment). Pere Quart
Versos alexandrins (excepte el primer, que és endecasíl·lab):
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, (10+1=11)
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, (13)
Dels núvols e dels cel de lluny vos distingia, (13)
Per lo repós etern, per lo color més blau. (12+1=13)
La pàtria. (fragment). B. Carles Aribau
1. Mesura els versos següents, agrupa’ls pel nombre de síl·labes. Després els ordenes (són de poemes diferents) i inventa un vers més per a cada poema.
Pentasíl·labs Heptasíl·labs: Octosíl·labs:
roda el molí La pluja és una bruixa tinc milers de roses blanques
Roda la mola cascavells li repiquen tinc a vora de la mar
i el viure roda amb els cabells molt llargs Sóc jardiner, i el jardí
Alexandrins:
si jo fos caçador atraparia el sol,
si fos lladre d’amor m’obririen les portes.
Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
_________________________________________________________________________________
Roda la mola
roda el molí i el viure roda
per dins de mí.
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs
cascavells li repiquen
per tot el lugar.
Sóc jardiner, i el jardí
tinc a vora de la mar
tinc milers de roses blanques
i més vull plantar.
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
Si fos caçador atraparia el sol,
si fos lladre d'amor m'obririen les portes.
Si jo fos porter obriria el teu cor.
1. Mesura el poema següent i assenyala tots els fenòmens mètrics que trobes. Ves alerta amb la cesura.
Mon cor estima un arbre! (7) Més vell que l’olivera, (7)
sinalefa
més poderós que el roure, (7) més verd que el taronger (6+1=7)
elisió elisió
conserva de ses fulles (7) l’eterna primavera, (7)
elisió
i lluita amb les ventades (7) que atupen la ribera, (7)
elisió sinalefa
com un gegant guerrer. (6+1=7) Miquel Costa i Llobera
RIMA
Veus?, només tu camines pels meus prats.
I jo, arraulida a l’escó de la nit,
et sento els ulls, com dos escarabats
que enfilen, lents, la costa del meu pit.
Maria Mercè Marçal
Roda la mola,
Roda el molí;
Farina nova
Del meu destí,
On és la mola
Del vell molí?
Tot roda, roda,
Principi i fi...
El cor, la mola;
I jo el molí!
Xavier Casp
2. Com és la rima de cadascun dels poemes anteriors? Justifica la teua resposta.Les del primer poema, consonants. Perque coincideixen totes les vocals i consonants a partir de l'última síl·laba accentuada. Les rimes marcades en roig del segon poema són assonants, ja que es repeteixen només els vocals. Les marcades en vert són consonants.
3. Marca la rima de les estrofes de l’activitat 1.
Veus?, només tu camines pels meus prats. A
I jo, arraulida a l’escó de la nit, B
et sento els ulls, com dos escarabats A
que enfilen, lents, la costa del meu pit. B
Maria Mercè Marçal
Roda la mola, a
Roda el molí; b
Farina nova a
Del meu destí, b
On és la mola a
Del vell molí? b
Tot roda, roda, a
Principi i fi... b
El cor, la mola; a
I jo el molí! b
Xavier Casp
ESTROFES
1. Llig les composicions següents i escriu el tipus d’estrofa o composició que és cadascuna.
Quarteta
M’ha robat el cor
I no puc viure,
Ets lladre d’amor
I de somriure
Ibn hazm se Córdova
Sexteta
De pares pobres
I amb mitges soles,
amb molta honor,
vindria al món,
un món humil
mes no mesquí.
Vicent Andrés Estellés
Sonet
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
Tomba a les grans fondàries de l’oblit,
L’abella só que clava la roent
Agulla –fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
I moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dolor, de la dolçor
En faig lasses delícies de pecat,
I, Amor, que veu, ulls closos, el combat,
S’adorm amb un somriure embadalit.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
Tercet
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.
Maria Mercè Marçal
FIGURES RETÒRIQUES
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
anàfora
que l’adolescent et mira
anàfora
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit
anàfora
que l’adolescent t’escolta
anàfora
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
paral·lelisme
Que té el somriure fàcil,
paral·lelisme
Que té la pell intacta.
paral·lelisme
Teresa Pascual
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora: e) la lluna guaita sobre les ones.
2. Personificació: d) el meu amic el mar.
3. Hipèrbole: a) del geni, n’és ell la viva imatge.
4. Al·literació: b) eixes ones, mirall de les estrelles.
2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt.
Dues personificacions
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit.
Dues metàfores
c) Per què, per què, enganyosa poesia
personificació
m’ensenyes a fer mons?
(Tot és una interrogació retòrica)
m’ensenyes a fer mons?
(Tot és una interrogació retòrica)
Interrogació retòrica i personificació
d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins.
Una hipèrbole
e) La lluna regna damunt les ones,
personificació
personificació
Les ones callen, reposa tot.
personificació
(Tot és una al·literació)
personificació
(Tot és una al·literació)
Una al·literació i dues personificacions
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
Polisíndeton
3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona
tamarius
gira-sols
mandràgores
Perque és un llistat de noms, sintagmes, verbs, complements...
4. Llegeix el següent fragment d’un poema de Salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls. Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario