1.
Corregeix la puntuació de les frases:
La coma (i algun punt i coma)
· Un dineral, cobren.
· Va ser molt interessant la
conferència, d’ahir al vespre.
· Tot això que m’has dit,
faré veure que no ho sé.
· Aquella biga de ferro, fa
la mateixa funció que una de fusta.
· El nostre autor acaba
concloent, que aquest fet és secundari.
· És condició natural de
l’home, comuna a tots els animals, l’instint de procrear.
· La institució familiar,
diuen, està en crisi.
· Si t’estima poc, et
danyarà.
· Els laborals que no han
acudit a treballar, sofriran un expedient.
· Sí, senyora. No, senyor.
· Pere, obre la porta.
· La realitat, és que si el
lector de les tres pàgines tan citades no sap, continua sense saber.
· Quan tothom siga a taula,
us ensenyaré què hi ha ací dins.
· Encara que vingues, no el
veuràs.
· Poc després de la
conferència, no se’n recordava ningú.
· Ha fet una gran nevada al
Pirineu i a Girona, una forta ventada.
· A València hi ha 545 bars,
a Alacant 390.
· Els torrons per Nadal i
mentrestant, fruita fresca.
· No van venir ni els seus
amics, ni els seus germans, ni ningú.
· Puc assegurar-vos, no
obstant, que tot el que ha dit és cert.
El punt i coma (i alguna coma)
· Els components de la
Comissió es repartiren d’aquesta manera, de França, 4; d’Anglaterra, 3; del Japó 5 i
d’Alemanya 2.
· El punt i coma implica una
certa relació de proximitat; si hi ha relació de proximitat i el fragment de la
dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma
però si el segon fragment és més bé un aclariment, explicació, conseqüència o
resum del primer; aleshores hi escauen els dos punts.
· El trànsit, la gent, els
cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia
especial.
· L’atractiu que té no és
pas el seu físic o la seua personalitat; ni tampoc l’exquisida educació rebuda
és un atractiu indefinible i misteriós.
· No em voldria equivocar,
però em sembla que la resposta és aquesta.
· Vaig revisar acuradament
la maleta abans de marxar, no obstant, quan vaig arribar, vaig notar que em
faltava mitja dotzena de coses.
Dos punts (algun punt de coma, coma,
cometes...)
·Avui no hi ha càncer més
temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix, la
droga arruïna l’estabilitat de les famílies.
·El culpable del trànsit de
la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres és
Carlemany, una autèntica paradoxa del destí.
· I la Carme, va explicar: No
cal que em tractes de germana petita.
Parèntesis, guions i comes
·Pel que fa a aquesta segona
ciutat -em referiré tot seguit amb més extensió- a la primera els seus consellers
aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.
·Amb els guions, l’escriptor
disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar intensament l’interès del
lector (li pot anticipar un element de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.)
·Els guions introdueixen un
element que contrasta bruscament (des del punt de vista de l’estructura
sintàctica) amb la resta de la seqüència.
·Ell ja havia sospitat que
els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.
·Per augmentar l’interès
del lector, podem anticipar un fet donant-lo entre guions -Dostojevski arriba a
anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.
·Aquest informe com tot
document oficial ha de dur registre d’entrada.
·La darrera conferència del
cicle ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants (la tercera
vegada amb crits feixistes fou ajornada sense data fixa).
2.
Puntua els minitextos:
· Em sent inclinat a creure
que, qui va donar als paratges d’Alacant un tan indiscutiblement exòtic nom, era
un dels que hi tenien accions.
·Els que sabem que l’arrel
del teatre es troba en la capacitat humana de figuració i creiem que aquesta
capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home per força, ens hem de
neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre
lliure.
· Molts mots que durant el
segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita -i potser també en llengua
oral- ja havien envellit un segle més tard.
·Vam eixir ben de matí
perquè sabíem que allà dalt les bromes, gasten males bromes i vam seguir el
ritme previst malgrat que dúiem criatures.
· Els folis explicatius són
els que van a la capçalera de les pàgines acompanyats del nom de l’autor i del
títol del capítol (o del títol del capítol i de l’apartat).
· Abans de la Primera Guerra
Mundial, el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als
productes agrícoles, el 26% als tèxtils, el 8% al suro i el 7% al cuir.
· A nosaltres ens sembla que
no és prou vàlid, tot i que caldria distingir uns casos d’altres.
· En Pere coneixia prou bé
l’individu que li telefonava; i el tenia controlat.
· Però, les veritats
gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.
· Si et digueren res els de
l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta
i instal·lar els extintors, però que a l’agost, mitja València fa vacances. Que
tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament
no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a
fer estalvis.
· La Comissió que va judicar
el cas, no ha estat ni consultada ni informada, cosa que es podria qualificar de
poc delicada com a mínim.
· Creiem que cal evitar de
totes passades, l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.
· La teoria de la
relativitat, no pot explicar per si sola, aquestes característiques.
· Els mateixos carrers les
mateixes cases els mateixos arbres arrenglerats la mateixa processó de gent...
I això durant un any potser una vida.
· La palmera dels dàtils
saborosos, el magranes dels fruits com robins, la planta humil que fa les enormes
carabasses... tot el regne vegetal, enveja els plàtans que tenen unes fruites
grises molsudes i tèbies.
· Ell prou va proposar-s’ho
segons sembla... però la malaltia i finalment la mort, li ho impediren.
