lunes, 21 de diciembre de 2015

Valoració dels poemes

 VALORACIONS DELS POEMES

Paula Belmonte: 9,m'ha agradat molt perque a sigut diferent.

Violeta Toledo: 6, m'ha agradat menys.

Begoña Armelles 

Estela Martínez:

Cristina Llavata: 10, m'ha agradat molt.

Sara Cabrera: 8'5, m'ha agradat pero una mica curt.

Victor Riera: 9, esta molt be fet.

Bautista Mansilla: 8'5, esta molt be fet.(Victor i Bautista l'han fet junts).

Pablo Benavides: 7, curt.

Leticia Nikolova: 9'5, m'ha agradat molt,molt divertit.

Eva Belenguer: 8, molt bonic. (Eva,Marta i Raquel l'han fet juntes)

Marta Yun López: 8, molt bonic.

Raquel González: 8, molt bonic.

Adrián Verdú: 7,ha sigut curtet

Juan Olmos: 7,ha sigut curtet (Juan i Adrián l'han fet junts)


Olga Franco: 9,rimaba molt bé.

Sara Morales: 9,rimaba molt bé. (Sara  Olga l'han fet juntes)

Lara Iranzo: 9,(m'ha ajudat Paula Belmonte)

Lucas Sinisterra: 7, ha estat bé

Carlos Machancoses: 7,ha estat bé (Carlos i Lucas l'han fet junts)

Paula Talavera: 8, ha estat bé

Juan Antonio Morata: 7


Mosses Toledo: 7, (Juanan i Mosses l'han fet junts)

Sofía Tovar 

Paula Piñan: 

Andrea Martínez:


ELS MILLORS: 

 El poema de Paula Belmonte,perquè era molt bonic, el de Leticia,perquè era divertit i el de Victor i Bautista perquè estava currat.


jueves, 17 de diciembre de 2015

poema


Ella volia possar un punt i final,
i ell no veia el fin d'aquesta historia.
Ell preferia posar un punt i coma 
per que volien fer un viatge a Roma.
El seu germá era un cas apart
doncs a soles hi ha que preguntar punt i apart
ja no vol parlar,
no li agrada res la veritat punt i final.

miércoles, 16 de diciembre de 2015

Drets humans

 DRETS HUMANS
 
ACTIVITATS: 
  • Després de veure el vídeo, indiqueu exemples de la falta de llibertat d'expressió que conegueu o busqueu-ne en la xarxa, indicant d'on heu tret la informació
Per exemple, l'atentat en França del diari, en alguns països que no es poden manifestar, en Cuba...

  • Quins altres drets humans es vulneren en el nostre país? Trieu-ne 3 dels que apareixen en l'exposició de l'entrada de l'institut que no s'acompleixen i expliqueu perquè.

 5. "Ningú no té dret a mofar-se de tu, a insultar-te, a pegar-te o a torturar-te." Perquè hi ha persones que el fan per diversió.
 9. 10. 11. "Tots som innocents mentre no es demostri el contrari." A vegades no es respeta aquest dret i acussem a les persones sense saber bé si ho han fet.
23. "Tens dret a treballar i a cobrar el mateix pel teu treball independentment del teu sexe." Els homes cobren més per un mateix treball que les dones, que cobren menys.


 FEU un cartell on rotuleu UN DRET HUMÀ com si es tractara d'un graffiti. Podeu utilitzar aquest generador de graffitis: GRAFFITIS

 ''1.Tots naixem lliures i iguals''

lunes, 14 de diciembre de 2015

Signes de puntuació

1.     Corregeix la puntuació de les frases:
La coma (i algun punt i coma)
·       Un dineral, cobren.
·       Va ser molt interessant la conferència, d’ahir al vespre.
·       Tot això que m’has dit, faré veure que no ho sé.
·       Aquella biga de ferro, fa la mateixa funció que una de fusta.
·       El nostre autor acaba concloent, que aquest fet és secundari.
·       És condició natural de l’home, comuna a tots els animals, l’instint de procrear.
·       La institució familiar, diuen, està en crisi.
·       Si t’estima poc, et danyarà.
·       Els laborals que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.
·       Sí, senyora. No, senyor.
·       Pere, obre la porta.
·      La realitat, és que si el lector de les tres pàgines tan citades no sap, continua sense saber.
·       Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.
·       Encara que vingues, no el veuràs.
·       Poc després de la conferència, no se’n recordava ningú.
·       Ha fet una gran nevada al Pirineu i a Girona, una forta ventada.
·       A València hi ha 545 bars, a Alacant 390.
·       Els torrons per Nadal i mentrestant, fruita fresca.
·       No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.
      ·       Puc assegurar-vos, no obstant, que tot el que ha dit és cert.
 El punt i coma (i alguna coma)
·       Els components de la Comissió es repartiren d’aquesta manera, de França, 4; d’Anglaterra, 3; del Japó 5 i d’Alemanya 2.
·    El punt i coma implica una certa relació de proximitat; si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma però si el segon fragment és més bé un aclariment, explicació, conseqüència o resum del primer; aleshores hi escauen els dos punts.
·       El trànsit, la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.
·   L’atractiu que té no és pas el seu físic o la seua personalitat; ni tampoc l’exquisida educació rebuda és un atractiu indefinible i misteriós.
·       No em voldria equivocar, però em sembla que la resposta és aquesta.
               ·       Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar, no obstant, quan vaig     arribar, vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.
  
Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)
 ·Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix, la droga arruïna l’estabilitat de les famílies. 
·El culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres és Carlemany, una autèntica paradoxa del destí.  
· I la Carme, va explicar: No cal que em tractes de germana petita.

Parèntesis, guions i comes
 
·Pel que fa a aquesta segona ciutat -em referiré tot seguit amb més extensió- a la primera els seus consellers aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.
·Amb els guions, l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar intensament l’interès del lector (li pot anticipar un element de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.)
·Els guions introdueixen un element que contrasta bruscament (des del punt de vista de l’estructura sintàctica) amb la resta de la seqüència.
·Ell ja havia sospitat que els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.
·Per augmentar l’interès del lector, podem anticipar un fet donant-lo entre guions -Dostojevski arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.
·Aquest informe com tot document oficial ha de dur registre d’entrada.
            ·La darrera conferència del cicle ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants (la tercera vegada amb crits feixistes fou ajornada sense data fixa).
2.     Puntua els minitextos:
  
· Em sent inclinat a creure que, qui va donar als paratges d’Alacant un tan indiscutiblement exòtic nom, era un dels que hi tenien accions. 
 ·Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home per força, ens hem de neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure. 
· Molts mots que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita -i potser també en llengua oral- ja havien envellit un segle més tard. 
·Vam eixir ben de matí perquè sabíem que allà dalt les bromes, gasten males bromes i vam seguir el ritme previst malgrat que dúiem criatures.  
·  Els folis explicatius són els que van a la capçalera de les pàgines acompanyats del nom de l’autor i del títol del capítol (o del títol del capítol i de l’apartat).
·       Abans de la Primera Guerra Mundial, el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles, el 26% als tèxtils, el 8% al suro i el 7% al cuir.

·       A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid, tot i que caldria distingir uns casos d’altres.
 
·       En Pere coneixia prou bé l’individu que li telefonava; i el tenia controlat.
 
·       Però, les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.
 
·       Si et digueren res els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i instal·lar els extintors, però que a l’agost, mitja València fa vacances. Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.
 
·       La Comissió que va judicar el cas, no ha estat ni consultada ni informada, cosa que es podria qualificar de poc delicada com a mínim.
·       Creiem que cal evitar de totes passades, l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.
·       La teoria de la relativitat, no pot explicar per si sola, aquestes característiques.
·   Els mateixos carrers les mateixes cases els mateixos arbres arrenglerats la mateixa processó de gent... I això durant un any potser una vida.
·     La palmera dels dàtils saborosos, el magranes dels fruits com robins, la planta humil que fa les enormes carabasses... tot el regne vegetal, enveja els plàtans que tenen unes fruites grises molsudes i tèbies.
      ·       Ell prou va proposar-s’ho segons sembla... però la malaltia i finalment la mort, li ho impediren.

lunes, 30 de noviembre de 2015

correcció examen T.2

1.
  • sola, bóta
  • volen

2.
la ema          la una de la nit          l'XI          el hàmster 


3.

  • energia
  • dèneu

4.
vassall, gènere, perquè, l'autor


5.
el, zoologia, hauria de, havia de


6.
Les, bengalí, japonés, vasc



viernes, 27 de noviembre de 2015

Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones

Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones

Papás y mamás

1. Visualitza el següent curt Papás y mamás i contesta les preguntes.

- Què és per a tu “jugar a pares i mares”? 
És jugar a fer les coses que normalment fan els pares i les mares, com fer el menjar, llavar la ropa, etc.
- Penses que la xiqueta considera que el seu joc està bé o malament? Per què? 
Pense que ella creu que està bé, ja que és una realitat que veu tots els dies.
- Quines emocions creus que sent la mare quan veu la xiqueta?
Es sent trista i desgraciada, ja que la seva filla està acostumant-se a una cosa que no deberia existir.
- Quines sensacions t’ha produït a tu el curt “Mamás y papás”?
M'ha produït tristesa, ja que és una situació real.
- Què li diries a la mare d’aquesta història? 
Que cride per telèfon al 016 i informe sobre el que fa el seu marit.
- Quina reflexió fas després de veure aquest curt?
Que aquesta situació es produeix de veritat i hi ha que posar-li fre.

Últimes notícies


2. Llig la següent notícia i realitza les preguntes.
- Què és per a tu violència de gènere?
Violència, física o psicològica, a les dones per part d'homes o viceversa.
- Per què penses que augmenta el percentatge de casos any rere any?
Perque no s'atreven a denunciar.
- Saps quin és el telèfon de denúncia d’agressions? Si no el saps, busca’l i apunta’l.
016
- A la notícia llegim que moltes dones no denuncien els seus agressors per por o per vergonya, quins motius més creus que pot tindre una dona per no denunciar?
Perque l'home l'amenaça si denuncia.
- Què és el que més t’ha impactat de la notícia?
Que augmenta el percentatge de casos any rere any.
- Penses que a l’institut es podria fer alguna cosa per evitar la violència contra les dones?  Proposa activitats i accions per treballar la no-violència.
Fer una dia sobre eixe tema, activitats per concienciar els alumnes, etc.

El nou tirant

El nou Tirant

  • A l’espectacle veureu una actriu i un actor que donen vida a tots els personatges de l’obra. Com penseu que ho faran possible? 
Apareixent tant sols ells dos a l'escenari i canviant-se de vestuari ràpidament.


1. Com creieu que els actors aconseguiran interpretar aquest diàleg en què apareixen tres personatges femenins? 
Interpretant un dels actors dues personatges a la mateixa vegada.


2. I aquest altre fragment de l’obra, com l’interpretaran en escena?
Disfressant-se de cavallers i fent com que lluiten.


3. Després de la representació hi haurà un col·loqui amb els actors, prepareu algunes preguntes.
  • Com ha sigut interpretat tots els personatges solament vosaltres dos?
  • Aquesta obra us agrada?
  • És molt difícil interpretar diversos personatges?
  • Quant de temps heu tardat en preparar aquesta obra?

4. Són molts els intel·lectuals que han parlat de la novel·la Tirant lo Blanc, busca en xarxa les valoracions que se n’han fet i escriu-les ací. Alguns són Mario Vargas Llosa i Miguel de Cervantes.
Mario Vargas Llosa:                                                              
"Tirant lo Blanc és encara un text perfectament adscribible a un gènere individualitzat. Cap moment de la història amb una certa consistència, cap personatge de relleu escapen a un context referencial obligat: el del món caballeresco. El Tirant manté des del primer fins l'últim dels seus 487 capítols una trama amb connotacions bastant evidents. En línies generals el llibre narra la biografia del protagonista, del nom fa derivar fins i tot el títol, i al mateix temps narra les aventures dels seus amics més pròxims o dels personatges que han tingut sobre ell una forta incidència. En aquest sentit es tracta d'una obra substancialment seqüencial, on la narració procedeix d'una manera lineal, seguint coordenades d'espai i de temps disposades en progressió."


5. Ací tens alguns dels personatges que apareixen en la novel·la, busca imatges d’aquests personatges i explica breument qui són.
Tirant: Ell és el personatge principal de la història, al voltant d'ell gira tot l'argument. Al principi és un home normal i corrent, però a la història va evolucionant a la seva classe social, fins que arriba a ser un gran cavaller amb el seu propi exèrcit. Tirant té dues cares, la del valent cavaller i la d’un tímid enamorat davant Carmesina. 

Plaerdemavida: és una donzella de la princesa, al començament s'enamora de Hipòlit, però després aquest es marxa amb l'Emperadriu. Plaerdemavida ajuda a Tirant a les escenes eròtiques amb Carmesina.

La viuda reposada: és una donzella que vol robar el amor de Tirant cap a Carmesina.

L'emperadriu: és la mare Carmesina i la dona de l'Emperador, encara que aquesta l'és infidel i acaba marxen amb Hipòlit.

L'emperador: es l'home de l'Emperadriu.

Diafebus: és com el narrador de l’història. És el cosí de Tirant i el que va anar amb Guillem de Varoic per contar-li les aventures de Tirant, des de el seu nombrament com a cavaller fins a la seva mort.

El comte de Varoic: va ser un comte que es va retirar per fer-se ermità. Va conèixer a Tirant quant Tirant anava cap a Anglaterra per fer-se cavaller, aquest personatge no és molt a la novel·la, però ell és el que escolta la història que li explica Diafebus al voltant de Tirant.

Estefania: Tirant és ajudat i ocultat múltiples vegades per Estefania, qui aportava protecció a la relació de Tirant i Carmesina. Fa de confident i alcavota.

Hipòlit: és l'escuder de Tirant, va formar parella amb la donzella Estefania, però més tard la deixa i es va amb l'Emperadriu.

El senyor d'Agramunt: temps després es casa amb Plaerdemavida. 

 Resultado de imagen de tirant lo blancResultado de imagen de plaerdemavidaResultado de imagen de la viuda reposadaResultado de imagen de l'emperadriu tirant lo blancResultado de imagen de l'emperador tirant lo blancResultado de imagen de diafebusResultado de imagen de el comte de varoicResultado de imagen de hipolit tirant lo blancResultado de imagen de el senyor  d'agramunt tirant