TREBALL DE LECTURA
- Activitats abans de la lectura:
expliqueu què us agrada de la poesia i els poetes que més us agraden,
justifiqueu perquè heu seleccionat els autors que llegireu i busqueu
alguna informació sobre els autors que us semble d'interés (recodeu que
heu d'indicar sempre d'on heu tret la informació).
El que més m'agrada de la poesia és que poden expresar moltes coses, com
sentiments i la imaginació, i és molt fàcil d'entendre (la majoria).
Els poetes que més m'agraden són: Joan Brossa i Cuervo i Narcís Comadira
i Moragriega.
Joan Brossa i Cuervo
Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998. Fou
un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres
(literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes
corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la
segona meitat del segle XX. (Aquells poetes)
Narcís Comadira i Moragriega
Girona,
1942 és un poeta i pintor espanyol. A més, se li pot considerar
dramaturg, traductor, periodista i crític literari. La seua poètica és
de factura més aïna clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de
vista a vegades irònic. És membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de
Sant Jordi. En la seua obra és freqüent l'aparició de temes
homoeróticos.
- Durant la lectura: després
de llegir cada poema, indiqueu el tema i expliqueu la idea principal
que us transmet i alguna figura retòrica que destaque en el poema
(metàfora, comparació, hipèrbole, personificació, rima, etc.).
Per revisar les figures retòriques podeu entrar en aquesta web: Figures retòriques
1.- Hèctor Moret
És poeta, assagista i
narrador en llengua catalana, lingüista, crític literari i investigador i
historiador de la llengua i la literatura nascut a Mequinensa (Baix
Cinca) el 22 de març de 1958. Dónes dels 10 anys resideix a Barcelona,
on és va llicenciar en Filològia catalana. Actualment és professor
d'ensenyament secundari i imparteix la matèria de llengua catalana i
literatura.
Paisatge
Fang a les hortes i molsa als codissos,
pols a les golfes i pedra a les places,
pols a les cases i pedra als pedrissos,
fang a les portes i molsa a les basses.
3resoserpis
Molsa a les gleres i fang als corrals,
pedra a les mines i pols als carrers,
pedra a les cales i pols als bancals,
molsa a les eres i fang als papers.
Em sé lligat a n-aquest erm paisatge
i per això no em fa mai cap retret
si per un moment oblido el llinatge.
Si sóc tan sec és perquè així m’ha fet,
únic consol per al meu cor salvatge,
aquest país de qui parlo en secret.
Tema: Parla de diferents coses dels paisatges.
Idea: Li diu a algú que té un cor salvatge.
Figura retòrica: Paral·lelisme (es repeteix algunes vegades diferents coses d'un paisatge)
2.- Manuel Forcano
Barcelona, 1968. És un poeta, hebraista i traductor català i prefesor.
Mireu al nostre mar
Mireu el nostre mar,
escuma als peus del far:
vol arrelar-se a terra.
Les serres ancorades
somnien el seu blau
i el gest brau
de les onades.
Mireu el nostre mar
enamorat del cel
que sap dolç com la mel.
Alça amunt les onades.
Tema: Explica les coses positives que té el mar.
Idea: Parla de la mar.
Figura retòrica: Paral·lelisme (es repeteix "mireu al nostre mar" en el segon vers) i Personificació.
3.- Joan Salvat-Papasseit
Barcelona, 16 de maig de
1894 - 7 d'agost de 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció
humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta
d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor
d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els
corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i
impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als
problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trentes anys, deixant
una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
Res no es mesquí
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera.
Idea: Explica i diu que res no és mesquí. Que tot té una part bona.
Figura retòrica: Anàfor, paral·lelisme i polisíndeton.
4.- Carles Fages de Climent
Figueras, Espanya, 16 de
maig de 1902 - 1968. Va ser un escriptor, poeta i periodista espanyol.
En l'institut Ramón Muntaner de Figueras, coincidix amb Salvador Dalí,
donant inici a una amistat que es mantindrà tota la vida. Obté el
doctorat en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona (amb una
tesi sobre el paisatge en la poesia d'Homer) , i posteriorment inicia
una fecunda activitat literària, centrada principalment en la poesia.
Com a poeta aconseguix la Flor Natural dels Jocs Florals de Girona,
Mallorca, Barcelona i Sant Sadurní de Noya, entre altres. Va col·laborar
també amb diferents diaris i revistes (L'Avantguarda, Diari de
Barcelona, Telestel, etc.) . Era nebot del P. Ramón Ruiz Amat, important
pedagog de començaments de segle.
Plou i fa sol
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Fa sol i plou,
les bruixes fan un ou.
Raïm d'abril,
els núvols s'emborratxen.
Glaça a l'estiu,
pren til·la el tamariu.
Amb boira i vent,
s'empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.
Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, prô plou poc,
i els núvols són de foc.
Neu al matí,
els àngels fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.
Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.
Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.
Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa,
—pebre i safrà—,
ni plou ni se n'està.
Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.
Per l'aigua amunt
el peix compra llimones.
Per l'aigua avall,
ombreja el Ilenegall.
A Tretzevents
hi ha tretze tramuntanes
i a Llers hi ha tres
cosines i germanes.
Tema: Els climes.
Idea: Explica el que sent amb els diferents climes, els compara amb difrentes coses, com bruixes i àngels.
Figura retòrica: Pral·lelisme (en alguns versos es repeteix la primera i la tercera)
5.- Enric Casasses
Barcelona, 1951, fill
del químic i poeta, Enric Casassas i Simó, i de la també química, Llavor
Figueras i Cros, és un poeta, rapsode i traductor espanyol en llengua
catalana.
L'home llop
Sóc l'home mort
Sóc l'home fort
Sóc l'home nou
Sóc l'home gros
Sóc una dona
Sóc una nena
Sóc un vedell
Una cullera
Sóc l'home bo
Sóc l'home gol
Sóc l'home d'or
Sóc l'home sol
Sóc una pua
Sóc una rata
Sóc un ou dur
La palangana
Sóc l'home jo
Sóc l'home això
Sóc l'home allò
Sóc l'home i prou
Sóc una fira
sóc una trampa
sóc un forat
Pastura.
Tema: Sentiments.
Idea: Explica com és ell.
Figura retòrica: Paral·lelisme (es repeteix "Sóc l'home" i "Sóc una" varies vegades)
6.- Josep Maria Andreu
Barcelona, 27 de
novembre de 1920 - Ibídem, 21 de març de 2014. Va ser un poeta i
compositor espanyol de textos per a cançons de diversos artistes del
moviment de la Nova Cançó i de la cançó popular posterior en llengua
catalana, un dels seus autors fonamentals en col·laboració amb el músic
Lleó Borrell.
Temps i temps
Temps i temps passat...
Camí desolat
que ens acompanyes.
Negra i llarga nit
amb l'eco d'un crit
a les muntanyes.
He de viure aquí,
lligat al camí
de la meva terra,
amb la seva sort,
la seva dissort,
fins fer-me desferra.
Temps i temps... Deixant
de ser aquell infant
que amb tu jugava,
fins que els meus sentits
van dir-me, amb neguits,
que t'estimava.
I ara, amb tu al costat,
amor de veritat,
companya dels dies,
oblidant records,
segueixo amb l'esforç
i espero alegries.
Temps i temps seguint,
vivint i morint
plens de preguntes,
amb la cara al vent,
la sang nova ardent
i les mans juntes.
Tema: El temps i l'amor.
Idea: Parla de la seua vida, del seu amor i del seu temps.
Figura retòrica: Paral·lelisme (repeteix "Temps i temps" varies vegades)
7.- Màrius Torres
Lérida, 30 de agosto de 1910 - San Quirico Safaja, 29 de diciembre de 1942) fue un poeta español de corte simbolista.
La ciutat llunyana
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
Tema: Una ciutat.
Idea: Parla d'una ciutat oblidada i en ruïnes.
Figura retòrica: La rima és consonàntica.
8.- Ramon Ramon
(No he encontrat cap informació sobre aquest poeta, me salia altres poetes)
Bec de gavina
Aguaitàveu la nuesa del pou,
el desig ressonant dins el vertigen,
i el temps flotava mort, relluïa
com uns ulls de granota entre el llapó.
Llavors, l’amor era un bec de gavina
que burxava l’espill glaçat del cor,
el batec del martell sobre la perla.
Tema: L'amor, desig i la insistència de l'amor.
Idea: Parla de l'amor.
Figura retòrica: Personificació.
9.- Narcisa Oliver
Palafrugell, 1948 - 1995. Fou una poetessa i activista cultural palafrugellenca, de gran
activitat cultural. Col·laborava en tot tipus d'actes, formava part de
la Coral Mestre Sirés, i participava en reunions literàries. L'Ajuntament de Palafrugell va publicar una selecció dels seus poemes, Steropé, l'abril de 1987 amb pròleg de Josep Martí i Clarà "Bepes". D'aquest llibre hi han hagut dues edicions més. La segona el setembre
de 1987 i la tercera el març de 2002. Aquesta darrera edició porta un
pròleg de Félix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés, de la qual
la Narcisa va formar part durant molt anys. La vila de Palafrugell l'ha
recordada en multitud d'actes i homenatge.
Mariner de terra endins
Vaig coneixer un vell pastor
que ses ovelles menava,
cada jorn de sol a sol
amb sa flauta acompanyat
eixa tonada cantava:
“Com serà el mar?
Serà blau i gran com diuen?
Serà veritat que de nit es com la plata?
Tothom qui el veu
es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu sol,
que vens d'una altra contrada:
Has vist el mar?”
Tota la vida he viscut
aquí, del pla de la muntanya
i fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha el Mediterrani
que té l'encís de donzella,
sé que hi ha barcos de vela,
sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compàs de l'havanera.
Tema: Un pastor i la mar.
Idea: Parla d'un pastor que volia veure el mar però no podia.
Figura retòrica: Interrogació retòrica (algunes vegades en el segon vers)
10.- Antoni Nicolau
Barcelona, 8 de juny de 1858 - 26 de febrer de 1933 fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del segle XIX i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.
Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart, i va ampliar estudis al Conservatori de París. Tot i que de jove va iniciar estudis de medicina, aviat s'adonà que preferia la música. A l'edat de 17 anys compongué la Fantasia per a piano (la seva primera obra), inspirant-se en l'òpera Roberto il diavolo, de Meyerbeer. De tornada de París, on va residir vuit anys, va
ser successivament director de la Societat Catalana de Concerts, de l'Orquestra Catalana i, el 1896, de l'Escola Municipal de Música de Barcelona fins a jubilar-s'hi l'any 1932, i on tingué alumnes distingits com Ferran Ardèvol Miralles. Fou mestre de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu.
A contravent
...i penses i creus que has anat per bon camí,
però has tengut sort d'arribar a descobrir
que alguns somnis mai no es faran realitat.
I ara jo te deman que tan sols
per una altra vegada tu em diguis què vols
diguem què penses, què esperes, tu de mi.
Perquè els teus somnis siguin meus
de mica en mica viuré dins ells,
perquè els teus dies siguin meus
a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps.
Perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...
i perquè darrera d'una il·lusió
s'hi ha d'amagar un desig, una frustració
una mentida, un odi, un rancor...
I ara jo te deman…
Tema: Amor.
Idea: Li demana coses a una altra persona.
Figura retòrica: Paral·lelisme (es repeteix el començament del segon i tercer vers)
11.- Ramon Llull
Palma, 1232 - Tunis, 1316. Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, redactada en català, occità, llatí i àrab. És considerat, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, el primer autor literari rellevant en llengua catalana i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics. També fou el primer a escriure-hi novel·la moral, i un dels primers a fer-hi divulgació científica i tècnica.
Ramon Llull fou un cortesà de vida mundana que patí una transformació
religiosa als trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre els jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels infidels.
La difusió del seu pensament la realitzà mitjançant l'escriptura,
l'ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis
o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus
propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el
seu missatge i posar-lo a prova.
Actualment es conserven 240 obres de Ramon Llull.
De sentir
O, tu qui sents
viandes estruments
odors paraules tocaments!
Quant mort seràs
de lay, e què sintràs
dels plaers que say sentitz as?
Sintràs dolor
si fenex peccador,
la qual dolor serà major
que tot plaer
qui•s pusca say aver,
si no•t vires a greu doler
de say sentir
e a mersè querir,
per so que pusques far delir
lo faliment,
que as fayt en sintent,
ab contriccio penedent.
Tema: Els sentiments.
Idea: El que sent quan t'ocorren coses, dolentes o bones.
Figura retòrica: Interrogacó retòrica.
12.- M. Àngels Anglada
Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999. Fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana], és autora de Kyparíssia (1980), Columnes d'hores (1990) i Poesia completa (2009), entre altres. Va ser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona,
va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes
catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en
especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo). En paraules de Jaume Cabré,
"Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic,
l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa
novel·les".
El vent
Aquesta nit escolto el vent
on xiula el crit de tots els homes
que ja han mudat la pell d’infant
i ara no poden riure en somnis.
Quin fred –em dic– quan sento el Temps
apilar anuncis de flors tendres,
cremar en focs tebis de tardor
un parpelleig de primavera.
Tema: El vent i les seues formes d'aparéixer pel món.
Idea: Explica les formes d'aparéixer i els efectes del vent en el món.
Figura retòrica: Personificació.
13.- Laia Noguera
Calella, 4 de març de 1983. És una filòloga, poeta i músic catalana.
El món que marxa
Saludeu el món que marxa,
que demà ja serà tard.
Perdoneu la mala llufa,
però n’estic fins als collons
de la gent que s’estarrufa
i ens fa anar de rodolons.
Què ha passat? On hi ha el problema?
Què em fa estar tan emprenyat?
No ho veieu? No se us acosta
una flaire infernal?
Vet-ho aquí: uns gamarussos
(i una colla de bajans
que els hi fan la gara-gara
esperant un dineral)
s’han cregut amb dret de fotre al
botavant el món que sempre
ens havia albergat
sense demanar peatge.
«La bellesa de les platges
és ben bé descomunal!
Com m’agrada gastar l’aigua,
tota l’electricitat!
Au, companys, a fotre enlaire
la bellesa secular!
Com m’agrada que m’eixordin
els cotxarros a tot gas!»
Heus aquí la mala bava:
quina barra, tots plegats!
I és que a sobre sermonegen
i van tots estarrufats.
Què voleu que us digui, mestres,
el problema és molt més llarg,
però la nit és jove i clara
i no ens vol enfuriats.
Tema: Els problemes que ocorren en el món.
Idea: Conta els problemes que troba pel món i les persones que els provoquen.
Figura retòrica: Interrogació retòrica.
14.- Pere Quart
(No he encontrat cap informació sobre aquest poeta, me salia altres poetes)
Infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil conttra els gegants.
Tema: La vida.
Idea: Explica les coses, els sentiments que ocorren en la infantesa.
Figura retòrica: Rima consonàntica.
15.- Teresa D'Arenys
(No he encontrat cap informació sobre aquest poeta, me salia altres poetes)
Lluna de llana
LLUNA DE LLANA,
BOCA DE CEL QUE PLORES
ARRAN DE NÚVOLS.
LLUNA, CIRERA BLANCA,
ET MENJAREM A L’ALBA.
Tema: La lluna.
Idea: Explica les coses que fa la lluna.
Figura retòrica: Personificació (compara la lluna amb la llana)
16.- Sílvia Amigó
És
psicoanalista, pertany des de 1979 a l'Escola Freudiana de Buenos Aires.
És col·laboradora habitual dels Quaderns Sigmund Freud. És autora dels
llibres De la pràctica analítica. Escriptures (Vergara, 1994) , Clínica
dels fracassos del fantasma (Homo Sapiens,1999) , Paradoxes clíniques de
la vida i la mort (Homo Sapiens, 2003) i de diversos volums
col·lectius.
Si n'és cel
Si n’és cel, que sigui blau
Si n’és flor, la més senzilla
Si viu dins l’aire, que sigui pur
Si n’és el fruit, el més saborós
Si n’és la llavor, la més fecunda
Si encara és brot, el protegim del dubte
Si el nostre amor...
Tema: L'amor.
Idea: Explica com vol que siguin les coses.
Figura retòrica: Anàfora (es repeteix en tots els versos "Si")
17.- Joan Salvant-Papassent
Barcelona, 16 de mayo de 1894 – 7 de agosto de 1924) fue un poeta español, máximo representante del futurismo en la literatura en lengua catalana.
Conocido como poeta de vanguardia,
desarrolló también una prolífica actividad como redactor de artículos
de crítica social en castellano y en catalán, en simpatía con las
corrientes anarquistas y socialistas de la época. Su estilo enérgico e impulsivo contrasta con su vida rutinaria y de reposo debida a su precaria salud. Murió de tuberculosis a los 30 años, dejando una obra que permanecería olvidada durante décadas.
Se popularizó su figura a partir de los años 60, gracias sobre todo a los artistas del mundo de la Nova Cançó. Hoy en día, está considerado como uno de los escritores catalanes más importantes del s. XX.
El somni
Guardeu la terra els pagesos germans,
guardeu - beseu-la amb delit, pam a pam:
ara amb nosaltres, marins i gojats,
per Catalunya, els vaixells salparan.
Guardeu la terra els pagesos germans.
De cara al món altra volta, i firam!
les gestes nostres no temin la mar:
-qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un bell nom voleiant,
de cara al món altra volta, i firam!
Fornits atletes, a proa s'hi cap;
deixeu l'Estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat
per Catalunya: Una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s'hi cap.
Vosaltres, dones, heroiques com mai,
sigeu valentes, que l'empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l'afany.
Per Catalunya reseu català,
vosaltres, dones, heroiques com mai.
Fendim les ones, tal guerrers d'abans;
-de nou la història que ens vegi avançant.-
vulguem esser-hi entre els pobles més grans:
Per Catalunya, els fanals ben endalt,
fendim les ones, tal guerrers d'abans.
Tema: La guerra i Catalunya.
Idea: Parla de Cataluya i les coses bones que té, de com era de valenta i que poden guanyar.
Figura retòrica:Anàfora ( repeteix "de cara al món altra volta, i firam!")
18.- Maria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal y
Serra (Barcelona, 13 de noviembre de 1952 - Barcelona, 5 de julio de
1998) fue una poetisa, catedrática, narradora y traductora española.
Activista feminista, lesbiana, nacionalista catalanista y comunista y
miedo un tiempo, editora.
Cançó de la bruixa quemada
Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacs
que et fan nit a la finestra
i t’enramen el portal.
El portal t’enramen d’arços
i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa, a trenc de dia
com una ombra al camí ral.
Bruixa, arrenca’t de les trenes,
que s’acosta el Sol botxí,
amb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.
De la teva cabellera,
en farem coixí daurat
per als xiquets de la vila
que la son els has robat.
Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem al foc.
Cap fadrí darrere cendra
perdrà els passos ni la sort.
Bruixa, plou sobre la vila.
Ja sols resta el teu vestit.
A pleret la nit s’acosta
tota negra d’estalzim.
Tema: La vida d'una bruixa.
Idea: Parla sobre les coses que li ocorren a una bruixa.
Figura retòrica: Anàfora (comença a la palabra "Bruixa" en quasitots els vers)
19.- Miquel Costa i Llobera
Pollensa, Mallorca; 1854
- Palma de Mallorca; 1922. Va ser un poeta i sacerdot espanyol. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de
mare als 11 anys, va créixer molt influït per un tio seu, metge de
Pollensa, que li va descobrir el paisatge local i l'interés pels
clàssics. Va estudiar en l'Institut Balear i va ser membre de la
Congregació Mariana de Montesión a Palma de Mallorca. La seua poesia
és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós. També va ser
cantor del paisatge, de la història i de la cultura popular de Mallorca.
L'any 1902 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, al
guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.
Ram de mar
Jugant tot sol per la platja
corria un ninet descalç,
seguint el contorn amplíssim
que separa terra i mar.
Mes allà la partió justa
sos peus no trobaven mai;
tan prest l’ona els hi banyava,
tan prest l’ona es feia enllà.
Jo pensava per la vida
corrent així també anam;
com ell entre mar i terra,
correm entre bens i mals.
Goig i penes, mals i ditxes;
res té el món més destriat...
Més la línia divisòria,
qui en la vida traçarà?
Tema: La vida i la mar.
Idea: Parla de coses dolentes i bones.
Figura retòrica: Interrogació retòrica.
20.- Salvador Espriu
Santa Coloma de Farnés, Gerona; 10 de julio de 1913-Barcelona; 22 de febrero de 1985. Fue un poeta, dramaturgo y novelista español que escribía en lengua catalana.
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Tema: La terra.
Idea: Explica com és la seua pàtria.
Figura retòrica: Repetició (es repeteix en tots els versos al final "he mirat aquesta terra")
El poema que més m'ha agradat ha sigut "La vida contada a un nen del veïnat". En
el poema, l'autor o una altra persona està contant a un nen del veïnat,
mentre berena, com es va crear la vida de una manera bonica. Dos figures retóriques que
destaquen són l'encadenament i el paral·lelisme.
10- Poema-paisatge