lunes, 13 de junio de 2016

Treball de recuperació

 TAN SOLS UNA PARAULA NUA
 
Tan sols la paraula nua
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia

-MONTSERRAT ABELLÓ
 Tarragona1 de febrer de 1918 - Barcelona9 de setembre de 2014 fou una poeta i traductora catalana. i va traduir poemes anglosaxones. 
Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, va col·laborar a la IV Fira Internacional del llibre feminista de 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i va ser una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.
 
Li han fet promeses i li han dit moltes coses però no sempre ni ha que confiar en el que et diuen.  Em sugereix a que han enganyat a aquesta persona per ser tan bona i perdonar-ho tot.


Diacrític
 
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència

*Del poemari Tantes mudes (Perifèric edicions, en premsa)

 MIREIA CALAFELL 


  Mireia Calafell i Obiol va naixer a Barcelona en el 1980 és poeta e integrant del grup de recerca Cos i Textualitat de la universitat autònoma de barcelona. S'ha llicenciat en humanitats per la universitat pompeu fabra i actualment estudia el Doctorat de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona.



Aquest poema parla de l'accent diacrític posan't de exemple la paraula ''dona'' que escoltantles sonen iguals pero escrites son diferents.

No hay comentarios:

Publicar un comentario